Els alumnes de 5èB del CEIP Angel Ruiz i Pablo, després de fer moooolta feina, hem afegit a la melodia principal uns acompanyaments amb plaques. Esperam que us agradi:
dilluns, 16 d’abril del 2012
dilluns, 20 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
Lletra Actualitzada
"Es Brundell de
pa"
Passeu, passeu amics
una història us volem contar
la història d'un pelegrí
i d'un màgic troç de pa
A una casa meca d'Alaior,
Uns de molt pobres hi vivien,
Treballaven tot es dia
pel seus fills alimentar.
Un pelegrí s'hi presentà
un vespre hora de dormir,
volia un mos de pa
i un racó per descansar.
Passeu, passeu amics
una història us volem contar
la història d'un pelegrí
i d'un màgic troç de pa
De pa ben poc n'hi havia,
per menjar ells no en tenien,
un trosset n'havia quedat
i tots junts van ‘nar sopant.
Reberen el pelegrí,
la taula li van preparar,
amb amor el van tractar
i es llit bò li van donar.
Passeu, passeu amics
una història us volem contar
la història d'un pelegrí
i d'un màgic troç de pa
Un brundell de pa quedà
pel pelegrí berenar,
al cànyom el va deixar
on la família el va trobar.
"Mal no se l’hagués quedat,
per nosaltres poc n'hi ha".
La mare sopes llescà
i el brundell mai va acabar.
Passeu, passeu amics
una història us volem contar
la història d'un pelegrí
i d'un màgic troç de pa
"La manna!" van cridar,
per sempre en van tenir,
fins que van tornar a pastar
i mai més fam van patir.
La seva generositat
coneixia tota la ciutat.
I de llavors ençà
allà hi ha Son Mannà!
Adéu, adéu amics
ja us en podeu anar
que ja ‘m ‘cabat aquí
la història de Son Mannà!
Elaborada pels alumnes de 4t de Sa
Graduada amb l'ajuda d'en Miquel Mas.
dissabte, 12 de novembre del 2011
Presntació i poesia de Sa Graduada
Hoa a tots, som els alumnes de 4t curs de Sa Graduada de Maó. Hem estat encarregats d'elaborar la poesia de la rondalla "Es Brundell de pa", que podreu llegir a continuació. Hem xalat moltíssim fent aquesta primera feina amb els nostres tutors Miquel i Laura, i amb l'ajuda d'en Joan.
Esperem que us agradi la nostra poesia... estem desitjant veure el resultat final d'aquesta rondalla!
"La manna!" van cridar,
Esperem que us agradi la nostra poesia... estem desitjant veure el resultat final d'aquesta rondalla!
"Es Brundell de pa"
Passeu, passeu amics
una història us volem contar
la història d'un pelegrí
i d'un màgic troç de pa
A una casa meca d'Alaior,
una gran i pobre família hi vivia,
treballava fins rebentar de suor
pels fills poder alimentar.
Un pelegrí s'hi presentà
un vespre hora de dormir,
volia un mos de pa
i un racó per descansar.
Passeu, passeu amics
una història us volem contar
la història d'un pelegrí
i d'un màgic troç de pa
De pa poc n'hi havia,
per menjar no en tenien,
un trosset n'havia quedat
i tots junts van sopar.
Reberen el pobre pelegrí,
la taula li van preparar,
amorosament el van tractar
i el millor llit li van donar.
Passeu, passeu amics
una història us volem contar
la història d'un pelegrí
i d'un màgic troç de pa
Un brundell de pa quedà
pel pelegrí berenar,
al cànyom el deixà
i allà la família el va trobar.
"Se l'haguera pogut quedar,
per nosaltres poc n'hi ha".
La mare sopes llescà
i el brundell mai acabar.
Passeu, passeu amics
una història us volem contar
la història d'un pelegrí
i d'un màgic troç de pa
"La manna!" van cridar,
per sempre en van tenir,
fins que van tornar a pastar
i mai més van patir.
Per la seva generositat
els coneixia tota la ciutat.
I de llavors ençà
allà hi ha Son Mannà!
Adéu, adéu amics
ja us podeu marxar
que ja hem acabat
la història de Son Mannà!
dissabte, 15 d’octubre del 2011
El productor musical Juan Palomo ens saluda...
El productor Juan Palomo, després de passar les vacances, vol fer unes cançons amb les nostres rondalles. Ens convida a participar en aquest projecte.
ES BRUNDELL DE PÀ
A una casa meca dels encontorns d’Alaior, en es camí de Torrauba, hi vivia una família nombrosa i pobríssima. Pare i mare, estreixinant-se fent feina, amb prou trebais podien mig assaciar tantes boques.
Un vespre, a hora de colgar-se, un pobre pelegrí es presentà demanant, per amor de Déu, un mos de pa i un racó per passar sa nit.
De pa, n’havia quedat un, menudet, damunt es ravol; però no bastava per es berenar de l’endemà. Quan tornarien a pastar? A la casa no hi havia farina, ni gra de què fer-la.
Reberen amorosament es pobre pelegrí; posaren a sa taula es panet orfe, damunt un cànyom més blanc que la neu; i, fet s’oliaigo broix, casolà, es pelegrí es prengué una bona escudella de sopes. I per descansar li donaren es llit millor de la casa.
Des panet en quedà un brundell, que deixaren damunt sa taula per es berenar des pelegrí.
A l’endemà, quan s’aixicaren, es pelegrí ja no hi era a la casa. A sa taula, damunt es cànyom, hi havia es brundell de pa, que hi quedà es vespre.
— Se l’haguera pogut endur; per noltros no n’hi ha ni per començar…
I, maquinalment, perquè ho feia cada dia, sa mare bullí s’oliaigo , i des brundell de pa, llescant-lo, omplí es plat de foc de ses sopes, sa ració habitual de sa família…, i encara quedà un bon brundell de pa.
— La manna, la manna!… exclamaren tots.
I d’ell ne dinaren i soparen; i es brundell, la santa manna de Déu, durà fins que van haver replegat per fer pasterada.
I mai més aquella família patí de falta de pa; molt al contrari semblà que en aquella caseta meca s’abundància hi vessava contínuament, de manera que sa gent veïnada coneixia els seus casolans per l’amo Avença i madò Avença. I així s’han conegut, fins no fa gaire, els seus descendents.
I avui, en es camí de Binicossitx, i veïnat de Torrauba, hi ha un llogaret que es diu Son Mannà.
Un vespre, a hora de colgar-se, un pobre pelegrí es presentà demanant, per amor de Déu, un mos de pa i un racó per passar sa nit.
De pa, n’havia quedat un, menudet, damunt es ravol; però no bastava per es berenar de l’endemà. Quan tornarien a pastar? A la casa no hi havia farina, ni gra de què fer-la.
Reberen amorosament es pobre pelegrí; posaren a sa taula es panet orfe, damunt un cànyom més blanc que la neu; i, fet s’oliaigo broix, casolà, es pelegrí es prengué una bona escudella de sopes. I per descansar li donaren es llit millor de la casa.
Des panet en quedà un brundell, que deixaren damunt sa taula per es berenar des pelegrí.
A l’endemà, quan s’aixicaren, es pelegrí ja no hi era a la casa. A sa taula, damunt es cànyom, hi havia es brundell de pa, que hi quedà es vespre.
— Se l’haguera pogut endur; per noltros no n’hi ha ni per començar…
I, maquinalment, perquè ho feia cada dia, sa mare bullí s’oliaigo , i des brundell de pa, llescant-lo, omplí es plat de foc de ses sopes, sa ració habitual de sa família…, i encara quedà un bon brundell de pa.
— La manna, la manna!… exclamaren tots.
I d’ell ne dinaren i soparen; i es brundell, la santa manna de Déu, durà fins que van haver replegat per fer pasterada.
I mai més aquella família patí de falta de pa; molt al contrari semblà que en aquella caseta meca s’abundància hi vessava contínuament, de manera que sa gent veïnada coneixia els seus casolans per l’amo Avença i madò Avença. I així s’han conegut, fins no fa gaire, els seus descendents.
I avui, en es camí de Binicossitx, i veïnat de Torrauba, hi ha un llogaret que es diu Son Mannà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)